Kale borroka

Caixer automàtic cremat a Algorta (Getxo, Biscaia) en 2005.
Incidents al campus de Leioa

El terme kale borroka (del basc «kale», carrer, i «borroka», lluita, baralla) s'utilitza comunament per referir-se als actes de violència de carrer que es produeixen al País Basc[1] per militants o simpatitzants de l'entorn de l'esquerra abertzale en la seva majoria joves. A vegades també és denominat «terrorisme de baixa intensitat».[2]

Contenidors cremats a Sant Sebastià

En aquest sentit, legalment s'ha considerat els seus participants com a "elements terroristes" i com a tals són jutjats a l'Audiència Nacional, que considera les accions de kale borroka com a terrorisme.[3] Alguns dels participants en aquest tipus de guerrilla urbana van acabar formant part d'Euskadi Ta Askatasuna (ETA),[4] fet que ha suposat un augment penal d'aquestes accions (en l'actualitat, si els autors són menors d'edat, els seus pares paguen els danys).

Per la seva banda, l'esquerra abertzale nega que existissin grups organitzats i atribueixen aquestes accions a quadrilles sorgides espontàniament que realitzaven protestes contra l'actual sistema o fets concrets, desvinculant-se a més d'aquests grups.[5]

  1. «La 'kale borroka' se intensifica a raíz de la segunda muerte de un preso en una semana», Diario Vasco, 4 de març de 2006.
  2. «La kale borroka y la estrategia de ETA», Centro de Análisis y Prospectiva de la Guardia Civil.
  3. Luis Izquierdo. «El castigo a los vándalos se equiparará al terrorismo», La Vanguardia, 1 d'abril de 2012. Consultat el 6 de desembre de 2012.
  4. «Los arrestados tienen historiales delictivos y ninguno supera los 27 años», Deia, 3 de desembre de 2006.
  5. «La izquierda abertzale se desvincula de la "kale borroka" e insiste en la vía política Arxivat 2010-08-22 a Wayback Machine.», Noticias de Navarra, 19 d'agost de 2010. Consultat el 6 de desembre de 2012.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search